Quarta selecció de poemes 2010

La força de la poesia apareix de sobte, sense avisar. Com en aquest poema d’Antonieta González, en què se’ns recorda que la poesia sovint estrafà les campanades doloroses i no la cançó perfecta que ja rebutjà Joan Vinyoli. Un altre poema, ple de lirisme, és el de M. Josep Saumell Ferrer. Aquí hi trobarem un intel•ligent joc entre l’ànsia esperançada de perdurabilitat i la fugacitat d’uns arbres que ja anuncien la tardor. La selecció es clou amb un sonet de Candela Martí, ple de ritme, en què lamenta l’absència de l’ésser estimat.

Lluís Calvo



Campanades

El pèndul del rellotge
tocà hores desconegudes
com d'un altre temps
mentre jo sentia el gemec
de la terra llepant-me
les ferides de l'hivern
mig esborrades
per una boira densa
arraulida als carrers
del meu jo.
Potser tu esperaves avui
des de la barca de vela
que tot seria una cançó!

Antonieta González



A l’estació

Fa un moment eren verds,
els arbres que acompanyen el camí d’acer.

Dempeus estoicament,
fiten els viatgers.
Adéus pengen de les branques,
branques fa un moment, plenes de verd.
L’or que deixen anar,
és la tardor que trepitges.

I doncs, sí, els he mirat fa un moment i eren verds.

M. Josep Saumell Ferrer



A golpes de silencio

A golpes de silencio voy viviendo.
A golpes de dolor, que hiere y mata,
mi vida va pasando, cual errata,
sintiendo que sin ti me estoy muriendo.

Cual gota de rocío que se escancia,
cayendo, suavemente, desde el cielo,
me llegan tu esperanza y tu consuelo
y colman mi vivir en la distancia.

¿Qué sería de mí y de mi cordura,
sin poder abrazarme a tu dulzura,
sin poderme amarrar alma con alma,

y desde suaves brisas mensajeras
enviarte en la noche mis quimeras,
que tu tornas, amor, en dulce calma?

Candela Martí