Atenció! Encara s'han d'acabar de corregir els espais i el justificat d'algun dels poemes (ho sento; falten temps i coneixement),
La setmana passada vam acomiadar el Tot poesia, però la gran quantitat de poemes que hem rebut ens ha fet prorrogar una setmana més la nostra cita poètica. Us oferim un poema de Martí Romaní Picas, un autor de només dinou anys que mostra un bon sentit poètic i una alta capacitat rítmica. També us presentem una peça d’Elisa Riera Capdevila, en què hi domina l’enyor, i un poema de Rosa Pujol Brustenga, la qual sap arrodonir amb contundència i saviesa els ritmes i els ecos dels seus versos. Aquesta setmana, més que mai, no hem pogut incloure molts dels poemes per raons d’espai. Gràcies a tots i fins l’any vinent!
Lluís Calvo
ho he dit mil cops i mil cops he errat
les hores mortes el temps que sempre ofega
cada record
la imatge borrosa
d’un restaurant
Barcelona potser
tu i jo i el mar arrebossats d’arena
mil cops ho he dit i mil cops no he vist
que tot és fum
fum d’uns dies somorts
per esperar-te en un racó del llit
un llac
un llenç
el llit
un lloc
un llum
el llit de pols la pols de llibres i
paraules fredes les paraules d’uns versos
versos i versos pàgines i més pàgines
l’aigua i la terra
terra d’espines seques
totes les coses el frec dels llençols bruts
el vas
el vent
el vi
el bosc
el buc
on guardo encara algun floc de cabells
però a la fi
de tot aquest amor
ni tu ni jo
ni res del que va ser
Martí Romaní Picas
No sé el perquè
sento, ara, que els dies
corren més de pressa.
El record de temps difícils
pren mesura
i tinc la certesa
que res ha estat en va.
Tot em marxa cap a tu
i se m’arrapa la foscor
de no tenir-te.
Elisa Riera Capdevila
El fred se t’aferra,
no et queden llumins
que t’obrin miratges,
ratpenats o àngels
les ombres t’envolten,
el pou t’engoleix
arranca els instints,
apropa’t als marges,
recull flors silvestres,
teixeix nous camins.
Rosa Pujol Brustenga
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada